divendres, 7 de setembre de 2012

Quines són les condicions del rescat (Fons de liquiditat autonòmic) de la Generalitat de Catalunya?


Detallem els passos previstos pel fons de liquiditat autonòmic, als que s'ha acollit el Govern de La Generalitat de Catalunya:
L'accés al fons de liquiditat autonòmic (pdf) aprovat pel govern espanyol implica un seguit de condicions molt més estrictes que no pas les línies de l'ICO.
Unes condicions que poden suposar la intervenció directa del govern espanyol al Govern de la Generalitat.

Aquest són els passos i les condicions d'accés al fons le liquiditat autonòmic:
Aquest fons s'organitza com un fons de rescat, de manera semblant al Fons Europeu d'Estabilitat Financera o al Mecanisme Europeu d'Estabilitat. Es planteja 'per atendre les necessitats financeres' de les comunitats autònomes, és a dir, els venciments de títols de deute i els préstecs, el finançament del nou dèficit, quan hi hagi 'dificultats d'accés de les comunitats autònomes als mercats financers'.
El Ministeri d'Hisenda podrà enviar a les comunitats 'homes de negre', en paraules de Montoro, amb accés a tota la informació i amb un control sobre el pressupost.
En teoria, al fons de liquiditat hi poden recórrer les comunitats que ho demanin, però tal com va advertir el ministre Cristóbal Montoro, es pot aplicar forçosament a les comunitats que siguin intervingudes per l'incompliment de l'objectiu de dèficit.

Les condicions de la intervenció
Què implicaria que una comunitat es sotmetés (perquè ho demana o perquè se la força) a aquest fons?
  • El govern autonòmic no podria emetre valors, ni concertar crèdits a l'estranger, si no és que disposa del permís del govern espanyol.
  • Hauria de presentar i acordar amb el govern espanyol un nou pla d'ajustament, que implicaria presentar un pla detallat de tresoreria, amb el calendari i els pressupostos mensuals d'ingressos i pagaments, el saldo del deute, el perfil dels venciments dels pròxims deu anys i les necessitats d'endeutament
  • Cada mes s'hauria d'actualitzar aquest pla de tresoreria, i cada any el pla d'ajustament.
  • 'homes de negre': A més, el ministeri d'Hisenda haurà de tenir informació cada mes sobre l'execució pressupostària i l'evolució del pla d'ajustament, la necessitat de liquiditat, i si el govern espanyol veu que hi ha risc d'incompliment del pla podrà enviar una missió de control, formada per un equip de funcionaris de la intervenció general de l'administració de l'estat (IGAE), que faran un diagnòstic de la situació financera de la comunitat i del compliment de les condicions del rescat. De la mateixa manera que ho fa la troica amb els estats rescatats.
  • Aquests 'homes de negre', diu el decret, tindran 'accés a tota la documentació de la comunitat autònoma, per al bon desenvolupament de les seves funcions', i emetran informes al ministeri d'Hisenda.
  • Si l'informe és satisfactori, es pagarà el següent tram de l'ajuda financera; perquè en aquest cas, el fons de liquiditat funciona a través d'un calendari per trams, i cada tram està condicionat al compliment d'unes condicions.
  • Si s'incompleixen, s'intervindrà de ple la comunitat autònoma. I això vol dir que el govern autonòmic haurà de pagar un dipòsit del 0,2% del PIB nominal i haurà d'aprovar encara més retallades en un termini curt de temps.
  • Si hi hagués desobediència, el govern espanyol obligaria a l'execució forçosa de les mesures.
El fons de liquiditat es finançarà amb deute públic de l'estat i amb un préstec de 6.000 milions de Loteries i Apostes de l'Estat. Tindrà una dotació d'uns 18.000 milions.

Que significarà això en un futur?:
Es quasi segur que Catalunya serà intervinguda pel govern espanyol.
Las raons son dues:
  • L'enorme dificultat que Catalunya compleixi l'objectiu de l'1,5% de dèficit, en un marge de mig any.
  • L'impossibilitat de finançar la seva deute.
  • La voluntat política del govern espanyol de fer aquesta intervenció.
—Per què el Govern Central Intervindrà la Generalitat?
El govern espanyol fixa un termini de sis mesos per veure si es compleix l'objectiu de dèficit i el compromís de la Generalitat exposat en el pla d'ajustament. Imaginem que Madrid acceptés aquest pla, però ja hem vist, en casos com Grècia –i salvant les distàncies–, que després és molt difícil de complir el compromís. Imaginem que Europa proposa uns objectius amb bona fe, però Madrid veiem que els proposa amb mala fe, i sense concedir res: no ha pagat els deutes pendents amb Catalunya, ni ha complert la disposició addicional tercera de l'estatut.

—Per què la Generalitat no podrà complir aquest objectiu de dèficit?
—Els ingressos de la Generalitat seran inferiors als ingressos esperats, per la contracció econòmica i la crisi. La Generalitat vol vendre patrimoni però, no es podrà vendre a preu de marcat, i per comptes de vendre's a 500 milions es tindrà que vendre a 300 milions, hi ha un forat de 200 milions. Les previsions seran difícils de complir, sobretot amb una contracció econòmica més forta.
Es impossible fer aquesta mena d'ajustament, de passar del 3,7% de dèficit de l'any 2010 a un 1,5% a final d'enguany. Ningú no ho ha fet.

—Quines son las raons polítiques:
—Som en una Espanya arruïnada i cada vegada més abocada a l'endeutament i a la necessitat de finançament. Es pot dir que Espanya s'acosta a la fallida. El ritme de creixement del deute espanyol comença a ser perillós i s'acosta massa ràpidament al 100%. Potser hi trigarà un parell d'anys. I cal pensar en les necessitats del sistema financer; l'estat espanyol no vol diners d'Europa perquè aquests diners s’afegirien al percentatge de deute del PIB per sobre del 100%, i això és un número crític, si mirem països amb més problemes. Espanya es troba, doncs, acorralada i no es comporta racionalment. I com que no es comporta racionalment, mira de quedar tan bé com pot davant l'opinió pública. I com que ara no hi ha el recurs d'ETA, hi ha els catalans. I volen vendre a Espanya que ells han fet tot l'esforç possible per Catalunya, però que Catalunya no ha complert.

—I què significaria una intervenció?
—Perdre autonomia Hi hauria un grup de gent a la Conselleria d'Economia, i potser a Presidència, mirant tots els números. Amb això ja n'hi ha prou.

—I el pacte fiscal?
—Intentar un consens pel pacte fiscal no tindrà èxit perquè el resultat, si n'hi hagués, seria tan descafeïnat que no valdria la pena. El president ha de cercar suport entre els qui realment entenen el problema i l'abast del problema.
Si Espanya fos capaç d'anar cap a un estat modern, tot aniria millor, però si no els catalans estarem abocats a tornar a un centralisme i a una dependència com la que ja hem patit abans de la democràcia.
Hem de ser realistes i tots sabem que no ens donaran el pacte fiscal, i a mes hem de ser conscients de que el govern del PP no ens pagarà els diners que deu a Catalunya i intentarà ofegar-nos a costa de beneficiar a les seves autonomies.
La única solució seria un govern de concentració amb tots els partits excepte el PP, recolzat per la societat, les organitzacions socials, els agents socials, etc, que planti cara al govern central. Els dirigents polítics catalans han d’estar a l’alçada de les circumstàncies; i si no hi estan han de plegar i deixar pas a d’altres de més ben preparats.
El President de la Generalitat te que pensar en el país i ha de fer el que ha de fer i no pensar en el seu partit; i si acota el cap per continuar amb el càrrec i no fa res, ha de plegar, ja que per tindre una simple gestoria més val que tanquin la Generalitat.

El Govern espanyol deu molts diners a la Generalitat de Catalunya.
En concret, deu diners del Fons de Competitivitat i, sobretot, per la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia III (del 2006). Aquesta addicional estableix que, als pressupostos de l’Estat espanyol, ha d’haver-hi un mínim d’inversió en infraestructures a Catalunya i que, si no s’executa (que mai s’executa, val a dir), el Govern espanyol ha de traspassar a la Generalitat els diners no invertits. Cal recordar que l’Estatut d’Autonomia és una llei orgànica espanyola. En total, el Govern espanyol deu a la Generalitat 1.450 milions d'euros del Fons de Competitivitat, 759 milions d'euros per la disposició addicional tercera (exercici del 2008) i 211.000.000 euros per la disposició addicional tercera (exercici del 2009), als quals caldrà afegir-hi el que es degui de la disposició addicional tercera (exercicis del 2010 i del 2011). Si aixo el sumem la deute de la Dependència, las Beques universitàries, inversions en rodalies, les subvencions anuals d'Autopistes, 0.7% fons socials, formació ocupacional, etc.
En total, el Govern Central deu 5.000 milions d'euros a la Generalitat de Catalunya, pel cap baix.
El mateix que demana la generalitat per el seu rescat.
Patètic, que el Govern Central que ens deu 5000 milions no ens els pagui, ens presti els diners amb interessos i després ens rescati i ens intervingui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada