dilluns, 27 de juny de 2011

Els Tècnics i Comandaments i la Reforma de la Negociació Col·lectiva

No ha transcendit la causa del fracas del entre el Sindicats i la Patronal per arribar a un Acord de la Negociació Col·lectiva, però els Tècnics i comandaments han tingut molt que veure.

La CEOE, representant de la patronal va posar sobre la taula varies reivindicacions entre les quals es trobava que els Tècnics i Comandaments, Professionals i Directius quedessin fora dels Convenis Col·lectius. Es a dir que passaríem a ser Personal de Alta Direcció i en conseqüència no tindríem conveni i estaríem fora de la Negociació Col·lectiva.

Tindríem que tenir en compte que el Reial decret Llei 1382/1985, de 1 d'Agost regula la relació laboral de caràcter especial del Personal d'Alta Direcció, i especifica que el Personal de Alta Direcció no està inclòs en ni en Negociació ni en Conveni. Col·lectiu.
El seu article 1, punt dos, estableix que "Es considera personal d'alta direcció a aquells treballadors que exerciten poders inherents a la titularitat jurídica de l'empresa, i relatius als objectius generals de la mateixa, amb autonomia i plena responsabilitat solament limitades pels criteris i instruccions directes emanades de la persona o dels òrgans superiors de govern i administració de l'entitat que respectivament ocupi aquella titularitat."
No obstant això, la intenció de CEOE és incloure en aquesta definició a tot el col·lectiu de Professionals, Tècnics, Directius i Comandaments mitjans, superiors e intermedis, apartant-los de la Negociació Col·lectiva

Es tracta d'una maniobra de CEOE per a:
  1. Retallar la Negociació Col·lectiva, apartant un col·lectiu qualitativament molt important.
  2. Reduir la defensa dels drets dels Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments, obligant-los negociar individualment, amb un desavantatge davant l'empresa per la desigualtat de forces.
  3. Equiparar la definició de " Personal d'Alta Direcció" incloent a més treballadors, per a facilitar la divisió dels diferents col·lectius.
A la practica aixo significaria que aquest col·lectiu no tindria conveni , el seu sou seria decidit per la empresa, no tindria  horari i el  podrien acomiadar sense drets i sense previ avis. Serveixi com exemple que la indemnització prevista en l'article 11.1 del RD 1382/1985 es de set (7) dies de treball per any treballat amb un màxim de sis mensualitats i computats des que va iniciar la relació laboral d'alta direcció (o sigui que perdríem els drets anteriors), i la indemnització tributaria IRPF en la seva totalitat. A mes d'això, el mes greu es que la Jurisdicció competent pel els litigis entre empresa i alta direcció seria la Jurisdicció Civil o, en seu cas, la Jurisdicció mercantil en els partits judicials en els que hi hagi.

Aquesta proposta no sol tindria greus conseqüències tan per els col·lectius de Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments, si no també per la resta de treballadors ja que ens dividiria. Es per aixo que la UGT es va oposar frontalment a aquesta proposta de la CEOE.

Al principi la CEOE va retirar de la taula de negociació aquesta proposta, però just en la setmana final en la qual es van trencar les negociacions la CEOE va tornar a posar a sobre de la taula aquesta proposta juntament amb d'altres reivindicacions, de les que s'ha parlat molt mes, i aquesta va ser una de les causes per que al final es van trencar las negociacions.

És molt important que TOTS tinguem clar el que ha succeït en aquesta negociació que tan ens afecta com treballadors, per que la batalla no ha acabat i per que altres partits com el PP estan a favor d'aquesta proposta.

Es necessari que tots els Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments fem pinya i rebutgem aquesta proposta ja que si s'aprova significaria una pèrdua de drets fonamentals i pas capa la precarietat laboral del nostre col·lectiu.

Els Tècnics i Comandaments diem no a quedar fora de de la negociació Col·lectiva i estem en contra de que s'ens equipari a personal de Alta Direcció.
Volem agrair a la UGT que ens hagi fet costat, i hagi evitat que la patronal es sortís amb la seva.

divendres, 17 de juny de 2011

Cárceles o Residencias


Querría denunciar la situación que están viviendo las personas mayores y dependientes que están en las residencias de la tercera edad.
No querría que se interprete que generalizo, pero si que soy critico con la falta de control (descontrol) y la falta de derechos fundamentales de muchas residencias.
He estado buscando como demostrar esta situación, y al final he decidido hacer una exposición de los derechos que tendrían los ancianos si en lugar de estar en una residencia estuvieran en una cárcel:
  • Nuestros ancianos tendrían acceso a una ducha todos los días, al ocio, paseos, medicamentos, exámenes dentales y médicos regulares.
  • Recibirían sillas de ruedas, caminadores, etc.
  • Recibirían el dinero en vez de pagar por su alojamiento.
  • Tendrían derecho a la vigilancia continua por vídeo, por lo que de inmediato recibirían la asistencia después de una caída u otra emergencia y podrían denunciar maltratos.
  • Sus camas se lavarían dos veces a la semana, se les lavaría y plancharía la ropa con regularidad.
  • Un guardia vendría cada 20 minutos y les llevaría sus comidas y sus bocadillos directamente a su habitación.
  • Tendrían un lugar especial para recibir a su familia.
  • Tendrían acceso a una biblioteca, sala de ejercicios, terapia física y espiritual, así como la piscina e incluso la enseñanza gratuita.
  • Tendrían también pijamas, zapatos, zapatillas
  • Tendrían asistencia jurídica gratuita bajo petición.
  • Habitación, privada y segura para todos, con un patio de ejercicios, rodeado por un hermoso jardín.
  • Cada persona tendría derecho a un ordenador, televisión, radio y llamadas ilimitadas.
  • Tendrían una "junta directiva" para escuchar las quejas y los guardias tienen un código de conducta que tendría que respetarse.
  • Vivirían en una pequeña habitación por la que  no tendrían que pagar como mínimo 1.500 euros por mes y sin esperanza de salir con vida.
  • Podrían ejercer su derecho a voto en las elecciones.
  • Podrían estar afiliados y defendidos por una organización sindical.
  • No estarían atados a sus camas y sus sillas 10 horas al día.
  • Tendrían acceso a poder visitarse por los médicos de la Sanidad Publica.
  • Tendrían medicación especifica gratuita.
  • Efectuarían salidas y excursiones fuera de la residencia. Ahora la mayoría de ancianos nunca sale de la residencia.
  • Tendrían comida y bebida que seria suficiente para sus necesidades nutricionales y se podría comer. En muchos casos la comida que se da a nuestros ancianos es poca e indecente y encima tienen que comprarse el agua.
  • Tendrían actividades de ocio, culturales o de deporte. Actualmente los animadores de las residencias hacen de todo menos su labor.
  • Podrían trabajar y ser útiles a la sociedad.
Al final he llegado a la conclusión de que la cárcel seria mas digna para algunos de nuestros ancianos que muchas de las residencias de ahora. Eso si, para aquellos que pueden pagar una buena residencia existen verdaderos hoteles, pero en la cárcel no pasaría esto, todos serian iguales.
Tienen un buen ejemplo en Japón, donde uno de cada cuatro detenidos es mayor de 65 años, y delinque para huir de la soledad y del abandono, muchos de ellos han llegado a la conclusión de que el mejor sitio donde pueden estar es en la cárcel. Allí tienen un techo, comida caliente y compañía. Pero en la cárcel, no sólo encuentran cuidados y nuevas amistades, también tienen que cumplir obligaciones como por ejemplo, tienen que trabajar seis horas diarias, dos menos que los reclusos ordinarios.
Espero que algún día esto cambie y estas personas, nuestros padres abuelos tíos etc, tengan una vejez digna y feliz, creo que todos ellos son merecedores después de todo lo que han trabajado y todo lo que han dado a la sociedad.
Ellos no pueden quejarse pero nosotros si que podemos.
NB: Comprobar lo que digo es muy fácil, acompáñenme a una residencia.

divendres, 10 de juny de 2011

Preguntes i Respostes sobre la Reforma de la Negociació Col·lectiva:

Aquests són les respostes al las preguntes sobre el nou decret sobre la Negociació Col·lectiva que aprovarà el Govern i que haurà de ser ratificat o modificat en el termini d'un mes pel congrés dels Diputats:
Es manté la pròrroga automàtica del conveni col·lectiu?
Haurà un termini de 20 mesos perquè empresa i sindicats renovin un conveni que hagi caducat. Si passat aquest temps les parts no es posen d'acord, s'engegaran processos de mediació i arbitratge, mecanismes que formaran part dels continguts mínims d'un conveni. I si en aquest cas no s'assolís desbloquejar, «es mantindrà la vigència del conveni col·lectiu».
Quin paper jugarà el conveni d'empresa?
La reforma dóna prioritat al conveni d'empresa sobre el sectorial o regional amb l'objectiu de facilitar la flexibilitat interna en les empreses. La regulació de les condicions laborals establertes en un conveni d'empresa tindran prioritat en el cas de salaris, complements, hores extres, horaris, jornada, etc...
Quin és el marge de flexibilitat que tindran les empreses?
La flexibilitat interna de les empreses és un dels objectius de la reforma. L'esborrany de projecte de llei destaca l'obligació d'incloure en el conveni un percentatge màxim i mínim de jornada laboral que podrà distribuir-se de forma irregular al llarg de l'any. Si no es pacta altra cosa diferenta, aquest percentatge serà del 5%.
Guanyen poder dels sindicats?
Totes les mesures de flexibilitat interna haurien de passar irremeiablement per les comissions paritàries i, per tant, per les mans sindicals i les seves resolucions tindran la mateixa «eficàcia jurídica» que el conveni col·lectiu. Quan hagi discrepàncies en assumptes de flexibilitat interna, aquestes comissions tindran un termini de set dies per a decidir i, si no s'assolís el acord, l'opció serà, també en aquest cas, la mediació i l'arbitratge, una de les eines clau de la reforma dels convenis.
Quines atribucions tindran las Comissions Paritàries?:
Estaran formades a parts iguals per representants de l'empresa i dels treballadors, i seran les responsables d'intentar un acord quan sorgeixi un conflicte laboral. S'incrementa el seu poder, equiparant l'eficàcia jurídica de les seves resolucions a les del conveni.
Quines seran la funcions del Consell de Relacions laborals:
El Govern engegarà un Consell de Relacions Laborals i de Negociació Col·lectiva, adscrit al Ministeri de Treball, que estarà format per l'Executiu, la patronal i els sindicats. La funció encomanada serà ocupar-se directament de la negociació col·lectiva, elaborar informes i assessorar a empresaris i treballadors.
Quina serà la vigència dels convenis?:
Els convenis seguiran vigents durant 20 mesos després de compliment el seu termini (o per denúncia d'una de les parts). Posteriorment es recorreria a un arbitratge. Actualment, un conveni es manté indefinidament després del seu venciment mentre no hagi altre que ho reemplaci (ultraactividad)
Quin es l'objectiu del Arbitratge?:
Patronal i sindicats hauran d'incloure en cada conveni un compromís previ de “sotmetre les discrepàncies a un arbitratge vinculant” en el cas que s'hagin superat els terminis marcats per a la negociació, incloses les negociacions en les comissions paritàries, sense arribar a un acord.
Quina serà la prioritat del conveni d'empresa?
Els convenis d'empresa tindran prioritat sobre els d'àmbit sectorial o territorial en temes com salari base i complements, hores extres, distribució jornada laboral, classificació professional dels treballadors i modalitats de contractació.
Com queda la Flexibilitat en la jornada laboral?
Es podrà distribuir la jornada dels treballadors de manera irregular amb canvis d'horaris o de jornada per a facilitar la flexibilitat interna per un 5% de la jornada laboral de cada treballador.
Com queda el Despenjament salarial?
Els empresaris podran modificar a la baixa les condicions salarials fixades en els convenis d'àmbit superior (sectorials o territorials) només quan les perspectives econòmiques de l'empresa puguin afectar a les possibilitats de manteniment de l'ocupació durant un període màxim de 3 anys. Una vegada desapareguin les causes que van provocar el despenjament, s'han de recuperar les condicions amb una programa pre establert.

dissabte, 4 de juny de 2011

QUE PATÈTIC, EL VERITABLE CULPABLE DE LA CRISIS, ES EL PARTIT MES VOTAT

Aquest és un Vídeo que conscienciarà a aquells que fins a ara no tenien clar, per què estem patint la Crisi.
Però el pitjor de la Crisi està per arribar, els que han votat al PP i pensen que els salvarà estan enganyats, aquests del PP solament van a la seva.

Quina es la seva? fer obres faraòniques sense diners hipotecant el país i donant les concessions als seus amics amb grans comissions que ningú fiscalitza, enfrontant uns amb altres per a treure vots (catalans, bascos, immigrants, transvasaments, llengües, religió, avortament, sexualitat, etc), monopolitzant els mitjans de comunicació per manipular la informació i criticar als altres, mentint al poble com al 14M, voler que anéssim a la guerra, i per descomptat fent que cada dia els rics siguin mes rics i els treballadors mes pobres, amb menys benestar i menys drets.

No us enganyeu, la diferència entre nosaltres i Alemanya no està amb els salaris, està amb els empresaris i el seu partit, el PP.
Aquí teniu el Vídeo:
 

dimecres, 1 de juny de 2011

Una gran victoria contra la precariedad de los Becarios

El Tribunal Superior de Justicia de Madrid ha reconocido como improcedente el despido de un becario de investigación que había tenido contratos temporales sucesivos en la Universidad Autónoma de Madrid, algo que el Tribunal considera fraude de ley.
El Tribunal Superior de Justicia de Madrid tumba uno a uno los argumentos de la Universidad Autónoma de Madrid que ha intentado justificar sin éxito la relación laboral que mantuvo con un joven investigador al que llegó a contratar hasta en cinco ocasiones, todas temporales y siempre bajo la misma fórmula, es decir, bajo el contrato de obra. Y todo en cuatro años.
La sentencia, dictada por la Sala de lo Social el 14 de abril de 2011, considera "fraude de ley" la reiterada contratación temporal en un mismo puesto de trabajo -sin variar la categoría profesional, el centro de trabajo o las tareas realizadas- pese a que la Universidad argumentaba que los contratos correspondían a varios proyectos distintos.

Los hechos se remontan a 2006, cuando el becario fue contratado con la categoría de investigador para un proyecto de investigación de I+D+i financiado por la Comunidad de Madrid. Este primer contrato fue firmado el 1 de julio de 2006, al cual siguieron otros hasta diciembre de 2009, sin solución de continuidad entre uno y otro, y siempre en el mismo puesto y realizando las mismas tareas, aunque para proyectos distintos.

De acuerdo con la sentencia, la Universidad debió realizar una contratación que se acogiera a la temporalidad del proyecto de investigación -es decir, cuatro años-, y no cinco contrataciones sobre el proyecto, la sentencia también reconoce:

Exceso de temporalidad
El juez reconoce que se ha producido una "temporalidad excesiva" y que se ha vulnerado el estatuto del trabajador y en concreto la llamada "Ley Caldera" - que apuesta por facilitar los contratos indefinidos-. Y todo, según el magistrado, porque no se han respetado los artículos básicos del proceso de contratación.
Se pretendió utilizar un contrato de obra buscando el resultado que se consigue con uno indefinido, es decir, "la Universidad Autónoma utilizó varios contratos de obra -al que sólo se puede recurrir si se justifica que es para desempeñar distintas funciones-. Sin embargo, en este caso, el trabajo se realizó siempre en el mismo centro de trabajo, con las mismas tareas y con la misma categoría profesional. Por tanto no se justificó el modelo productivo que exige un contrato de obra".
Fraude de ley
El juez no sólo considera que se ha producido un despido improcedente, es decir, un "fraude en la ley de contratación", sino que además entiende que se debe resarcir al becario.
Como en cada caso de despido improcedente se abren dos vías. La primera es que la empresa, en este caso, la Universidad Autónoma de Madrid readmitiese al joven como indefinido, o que le indemnizase. En este caso la Universidad Autónoma ha optado por la segunda opción, y deberá pagar al joven 11.000 mil euros.
 
Esta sentencia es una Victoria contra la precariedad y es el resultado de una compleja batalla judicial que UGT ya ganó en primera instancia, pero la Universidad Autónoma recurrió ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid. Ahora, el TSJM ha vuelto a dar la razón a la UGT con una clara sentencia en la que se dice que la Universidad Autónoma debió realizar una contratación que se acogiera a la duración del proyecto de investigación, es decir, a los cuatro años, y no a cinco contrataciones precarias sobre el proyecto de investigación.

Contra esta sentencia sólo cabe recurso de casación.