La paraula decreixement es més adequada que el terme desenvolupament sostenible perquè el seu significat: només hi ha un camí possible, “viure millor amb menys".
El futur està per fer i és urgent canviar aquest sistema on els que vivim amb tots els luxes desitgem més i els que no els tenen desitgen ser com nosaltres.
El decreixement porta a la idea d'una reducció voluntària de les dimensions del sistema econòmic, el què implica una reducció del PIB.
Tanmateix el decreixement no té només a veure amb el desafiament a la centralitat de PIB com l'objectiu principal de política, sinó que proposa un marc per a la transició a uns models de producció i consum més reduïts i més sostenibles.
El decreixement té a veure amb trobar un camí, una transició, a la justícia social, benestar i sostenibilitat ecològica. Implica una gamma d'accions a nivell individual i col•lectiu, basades en un canvi de valors i en la democratització de les societats.
No és possible el creixement continu en un planeta limitat. Cada vegada és més clar que estem superant molts límits ambientals, pel que l'única estratègia que sembla viable a mig i llarg termini és la del decreixement. No parlem d'un concepte en negatiu, parlem d’un concepte d’equilibri. Com més aviat siguem conscients de la necessitat de desprendre'ns d'una manera de vida inviable, será millor per a tots i per al planeta.
El gran repte del decreixement en els països enriquits és aprendre a produir valor, llibertat i felicitat, reduint significativament la utilització de matèria i energia, així com les deixalles. Es tracta d'aprendre a viure millor amb menys, per a poder passar d'una cultura de guerra amb els territoris i el conjunt dels éssers vius a una cultura de pau que permeti construir altra forma d'estar en el món.
La història ens demostra que les crisis econòmiques engendren conflictes sagnants, que posen en risc les democràcies. Per això és interessant que es plantegin noves propostes, que l'aposta pel decreixement sostenible sigui assumida democràticament i comenci aviat, per a evitar que aprofitant la situació actual puguin aparèixer totalitarismes.
L'economia de mercat ha exacerbat la productivitat, però no ha destinat els seus beneficis a reduir les hores de treball. Mentrestant, la prolongació d'aquestes jornades de treball, sol anar associada a l'assoliment d'un major creixement de la producció i del consum, el que significa major esgotament dels recursos i una major degradació ambiental ( Veure Giorgos Kallis, investigador de ciències ambientals del Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB).
Treballar menys contribuiria a protegir el planeta i ser mes feliços. Unes jornades laborals excessivament llargues agreugen l'impacte ambiental, en una societat que ja està basada en el consumisme, el crèdit per a sostenir-lo i el balafiament de recursos. Tot això soscava les bases de la naturalesa, principal cabdal de l'economia. Per això, la reducció de la jornada laboral per a ser substituïda per una forma de vida basada en la simplicitat voluntària, alleujaria la pressió sobre els ecosistemes i milloraria el benestar general.
El decreixement té a veure amb que sigui la gent, més que la tecnologia, qui decideixi la direcció de l'evolució de la societat. Té a veure també amb aportar sentit a la vida humana, què no està associada amb el consum ostentós i amb el materialisme.
Mantenir les polítiques pròpies del creixement (economia d'escala, competitivitat i urgència) més enllà de lo sostenible produeix la deterioració de les condicions de vida. En canvi, l'aplicació de principis més adequats a una situació de recursos limitats (escala reduïda, eficacia, cooperació, durabilitat) pot fer que el descens sigui compatible amb un nivell suficient de benestar.
L'imperatiu del creixement fa que, per a mantenir l'ocupació i no reduir el nombre d'hores treballades, es tendeixi a augmentar la producció i el consum. Però en el futur, "la necessitat de limitar el consum en els nivells actuals (o fins i tot més baixos) farà necessari acomiadar a una part dels treballadors o bé reduir la jornada laboral en tot el món.
Recupera el teu temps. Aquesta iniciativa persegueix que els països rics comencin a canviar les millores de productivitat laboral per temps lliure, en comptes de poder adquisitiu addicional. Seguint aquest pensament, moltes persones han abraçat la idea de simplicitat voluntària és a dir, consumir el just i el necessari per a viure bé. Molta gent adulta abandona el desig de guanyar diners i, a Austràlia o EUA, molts treballadors es retiren a la seva casa a fer una vida senzilla i tranquil•la per a tenir més temps per a ells i la seva família. "Hem de disminuir l'ús de l'energia i materials que empra l'economia; cal retallar les emissions de CO2 per a controlar l'efecte hivernacle i parar la destrucció de la biodiversitat.
El decreixement es una eina per sortir de la crisi. El creixement il•limitat és una falsa creença en un planeta finit. "La humanitat consumeix ja prop del 30% més de la capacitat de regeneració de la biosfera".
