dimarts, 30 de març de 2010

L'església tindria que tornar els béns locals a veïns i ajuntaments.

L'Església catòlica ha registrat més de mil propietats en els últims 12 anys gràcies a una norma franquista (la Llei Hipotecària, de 1946) que el Govern de José María Aznar va ampliar en 1998. Inicialment, el seu article 206 va permetre a l'Església la inmatriculació (registre) d'alguns béns que mancaven de propietari, llevat de els "temples destinats al culte catòlic". En la seva primera legislatura, el PP va retirar l'excepció amb el Reial decret 1.867, sense dur-lo a debat en el Congrés dels Diputats. Gràcies a aquesta llei, l'Església ha arribat a registrar catedrals per menys de 30 euros.

El privilegi s'ha convertit en un problema per a centenars de municipis en l'última dècada, des d'Alacant fins a Càceres o León. La majoria són petites localitats, els ajuntaments de les quals i veïns havien construït, finançat o mantingut propietats abandonades durant dècades i molt deteriorades.

 El Registre de la Propietat no detalla quantes ha registrat l'Església des de 1998, ja que figuren a nom de diverses institucions. L'únic informe que existeix ho va realitzar el Parlament navarrès en 2008, i es va realitzar un recompte de les inmatriculacions de tots els jutjats de la regió entre 1998 i 2007. El Arzobispat de Pamplona i Tudela havia registrat 1.086 béns, el 60% dels quals són llocs de culte (esglésies, catedrals, ermites ...). En deu anys s'han registrat per aquesta via 1.086 béns a Navarra.


El clergat va registrar des de la catedral de Pamplona, en 2006, fins a temples de petits municipis menjo Pardesivil (León), en 2009. La basílica pamplonesa sempre va ser sostinguda amb fons públics (l'última inversió va anar de 15 milions d'euros). En la pedanía lleonesa, amb vuit habitants a l'hivern, els seus veïns van invertir 6.000 euros per a reparar l'ermita, abandonada feia 35 anys. Cada registre va suposar entre 20 i 30 euros.

Registres en l'ombra. Els municipis troben dos problemes per a realitzar aquestes reclamacions en els tribunals: molts tenen pocs habitants i no saben com actuar i, el més important, el respatller legal amb el qual conta encara l'Església. N'hi ha prou que el bisbe doni fe que el bé pertany a l'Església

La Llei Hipotecària permet realitzar aquestes inmatriculacions sense el coneixement públic. El seu article 206 dóna un privilegi especial al clergat per a realitzar els registres: "N'hi ha prou que el bisbe doni fe que el bé pertany a l'Església, i no es requereix el vistiplau de cap poder públic ni notari".

D'aquesta manera, l'Església manté un poder, que li va ser atorgat en la postguerra, i que li dóna un rang equiparable a un organisme públic. "La majoria dels ajuntaments no s'assabenta del registre fins que han passat uns anys. Llavors, han d'impugnar-lo, demostrar que l'Església no és la titular i aportar una documentació que, en alguns pobles, mai ha existit".

L'especialista troba una possible sortida legal al problema: la inconstitucionalitat del text. "Si cap confessió té caràcter estatal, per quin els bisbes poden expedir certificacions de domini amb titularitat pública? Tots els altres hem d'acudir a un notari per a inscriure les nostres cases".

Qui va equiparar el seu poder al de l'Administració pública?
Per a registrar terrens i propietats, Francisco Franco. En el cas dels temples, José María Aznar. La Llei Hipotecària de 1946 va permetre a l'Església catòlica (no a totes les confessions religioses) registrar propietats que mancaven d'amo. En 1947, l'article 5 del Reglament Hipotecari va posar límit a la Llei Hipotecària i va excloure “els temples destinats al culte religiós” d'aquesta possibilitat. En 1998, el PP va retirar aquesta excepció.

Quant li costa incorporar una propietat al seu patrimoni?
El preu que paga l'Església és d'entre 20 i 30 euros. La Plataforma de Defensa del Patrimoni Navarrès denúncia que per “el preu d'una campana, sense coneixement dels pobles, a l'empara d'una llei antidemocràtica, la diòcesi s'ha apropiat de més de mil béns del patrimoni navarrès”.

Font de la informació: Público 2010/03/08

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada